Anna i el seu món 1

Aquesta és la història de l'Anna una dona que avui fa 40 anys, ni 39+1 ni res, 40 amb tot el seu nom, ella com tantes altres dones al passar aquesta frontera fa balanç de la seva vida, comença a valorar el que té i el que no té, el que ha trobat i el que li manca. S'ha aixecat com cada matí i s'ha mirat al mirall, veu una dona que no recorda , aquí al costat, sobre les orelles, veu els seus primers cabells blancs(vaja hauré de començar a pensar en tenyir-me, pensa tristament) , continua inspeccionant la seva cara al mirall i al voltant dels ulls , aquells ulls blaus tan clars que té, hi veu petites arrugues , fa lliscar la llengua i pensa : com passa el temps! també en veu alguna al costat de la boca, els rictus de riure se li nota al voltant d'aquests llavis carnosos i suaus que encara conserva. La seva cara continua rodona com sempre, petitona, amb un nas petitó i ben proporcionat, amb aquesta mirada clara que li dona els ulls grans i blaus que té. No es sol maquillar, li agrada anar amb la cara neta, amb els cabells llargs que li arriben fins les espatlles, llis amb alguna ondulació. Demà mateix vaig a la perruqueria i em faré un canvi de look, això no pot ser. Conserva bastant bé la figura, potser li sobren un parell de quilos, però conserva el seu aire àgil de sempre, medeix 165 cm i pesa uns 60 quilos, està força ben proporcionada, tot i que al llarg dels seus 40 anys ha tingut dos fills ( un nen i una nena) que ara ja tenen 20 i 17 anys.

Mentre l'Anna es va mirant al mirall, recorda el seu passat ,els seus 40 anys.
Ara fa 40 anys que va néixer, la seva mare segur que si que la felicita com cada any, o potser se n'oblida ara ja fa temps que nota que té els primers símptomes d'aquesta malaltia que es diu Alzeimer, pèrdues de memòria, divaga molt i no sempre recorda les coses però manté l'esperança que si que ho recordarà, ella al menys si. La seva mare viu sola des que va quedar vídua, però es val per ella mateixa i no la necessita gaire, igualment que els seus fills que tampoc ja no la necessiten , fan la seva vida independentment d'ella, viuen a casa si, però van a la seva.


Què li queda a l'Anna? un marit que quasi mai és a casa , uns fills que comencen a volar, i un futur que ara mateix comença a valorar..............